Desitjos del nº1 al nº11

Per aquest any que deixem enrera ja tenim 11 desitjos per La Manta!!


Desig Nº1 De la teva tia Guida i oncle Edgar, que ens envien la cançó de "Qualsevol nit pot sortir el sol" d'en Jaume Sisa. Molt apropiada i que si descobrim com fer-ho farem que soni al bloc...





Desig Nº2 De la teva besàvia Júlia que desitja poder-te veure ben aviat i explicar-te coses del teu besavi Guillem.







Desig Nº3 i 4 De la teva tia besàvia Montserrat que ja t'estima i en Pompeu (gos de la família).








Desig Nº5 De la teva àvia Anna que té moltes ganes d'abraçar-te i fer-te pessigolles!








Desig Nº6 Del teu avi-oncle Pere que t'ensenya una petita part dels que ja t'esperem...




Desig Nº7 Del teu oncle Juli que et diu que segur t'ensenyarem a orientar-te. Relacionat a les curses d'orientació, una activitat que agrada molt als teus pares.



Desig Nº8, 9 i 10 Del teu oncle LLuc que et dóna la benvinguda a la teva nova casa, que és Catalunya. De la teva tia Íngrid que frisa per estar amb tu, igual que el teu cosí Iu que també esta fent un llarg viatge per ser aquí. I d’en Keny (gos de la família) que el primer que farà és llepar-te bé la cara!




Desig Nº11 De la Dolors, que és de la família des de que la teva mare va néixer! Ens desitja bones festes i bon any 2010, i ens diu que amb la teva arribada acabaràs d'arrodonir la nostra felicitat.




Aquests retalls de roba amb els desitjos et remouen moltes coses... Gràcies i mil gràcies a tots!

"La Manta dels 100 Desitjos"

Aquesta entrada la dedicarem a presentar “La manta dels 100 desitjos”, perquè la gent que no n’hagi sentit a parlar mai, ho conegui i perquè hi pugui participar qui vulgui.

“La manta dels 100 desitjos” ve d’una tradició Xinesa i la cus la família que està esperant un fill. Amics i familiars regalen a la família un tros de roba juntament amb una targeta on escriuen un desig per el nen@ que ha d’arribar. L'objectiu és cosir una manta de patchwork que simbolitzarà TOTS els bons desitjos que esperen l'arribada de l'infant. I perquè es pugui identificar la roba amb el desig, s’hi enganxa un trocet de roba a la targeta. Més endavant el nen@ podrà llegir tots els desitjos que l'esperaven...

Ens agradaria molt que hi participessis. Si hi estàs interessat envia'ns un mail a gal.la.miquel@gmail.com i t'enviarem la nostra adreça.

Si estàs interessat/da, ens agradaria que:

• el retall de roba sigui de 25x25cm
• el desig vagi dirigit al nen@
• a la targeta hi enganxis un trocet de roba perquè puguem identificar el vostre racó de manta...

Moltes gràcies i esperem que t'animis!

Sant Esteve 2009

Aquest St. Esteve ha sigut molt especial i sobretot molt emotiu.

Fa temps, quan tot just començàvem a llegir blocs sobre l'adopció vam veure que tots feien la "Manta dels 100 desitjos". I què és això? Es tracta d'anar recollint un trocet de roba de tothom que hi vol participar, per elaborar al final una manta per l'infant que ha de venir... Juntament amb el retall de roba la gent t'hi ha d'adjuntar una targeta amb el desig escrit per el fill que s'espera. És maco, oi?

A nosaltres ens va agradar molt aquesta idea, perquè serà la manera d'estar ocupats durant aquest temps d'espera barrinant com la farem i, perquè podrem ensenyar al nostre fill@ la il·lusió i esperança que tenim tots perquè arribi ben aviat!

Continuant amb la història, aquesta iniciativa la vam explicar a la meva germana i la sorpresa ha sigut que per St Esteve d'aquest any tota la família va arribar amb un trocet de roba junt amb una targeta amb el desig per el nostre futur fill@! Buff! Com us podeu imaginar a la que portava unes línies que vaig entendre de què es tractava tot plegat... se'm va fer un nus a la gola i els ulls se'm van negar. Vam passar un moment de molta emoció però vam continuar amb cadascuna de les targetes que anaven dirigides a tu...

Com escrivia a l'inici d'aquesta entrada, han sigut uns moments molt especials i sobretot molt emotius... GRÀCIES GERMANETA! ;-)

bones festes

* Imatge de fons extreta d'Internet.

Documentació enviada

Avui, avui ha sigut el dia que hem enviat l'últim document que ens faltava! Estic desitjant trucar a Balbalika per confirmar que tot és correcte i no hem de repetir res... Crec que amb les notes que vam agafar l'últim dia ens va quedar clar el que havíem de fer, però sempre poden haver sorpreses d'última hora!

Ens agradaria poder tenir-ho tot llest per relaxar-nos aquest Nadal i pensar que ja no està a les nostres mans... Potser després ens desesperarem perquè no podem fer res, però bé a principis d'any començarem les reunions que promou la nostra ECAI per fer més amena l'espera.

Tenim ganes de començar aquestes reunions. Sabem que cadascuna tractarà d'un tema relacionat amb l'infant que ha de venir, el viatge, etc. Sembla que en totes elles vindrà algun professional com un advocat, un metge, potser alguna família que ha passat per això... També ens han comentat que intenten que el mateix grup de les reunions sigui el mateix grup que viatgi al país a buscar els nostres fills/es. M'agrada perquè serà una manera de conèixer els nostres companys de viatge i crear vincles entre nosaltres.

Ara però, hem de tornar a esperar i veure com continua l'aventura...

La desitjada firma

Per fi, ha arribat el dia de la desitjada firma! La firma que ens indica que d'aquí dos anys podrem conèixer el nostre fill/a. Així doncs, podem dir que avui comença el nostre embaràs!! Buff, que bé que sona... quina il.lusió! Per fi podem dir que estem embarassats! ;-)

Avui hem anat a Balbalika per firmar el contracte i iniciar així tot el paperam de l'adopció a Etiòpia. Un any i 4 mesos des de la primera Sessió Informativa de l'ICAA, es diu ràpid, eh!

Per escurçar l'espera, durant el temps de trasllat del nostre expedient d'una ECAI a una altra, hem recollit tota la documentació necessària per tramitar l'adopció. Al final haurem de modificar alguna coseta que requerirà uns dies, però res comparat amb el temps que hem guanyat. Estem contents perquè al final sembla que les coses van sortint com esperàvem.

Castanyada 2009

Ahir vam fer un pas important.

Uns dels documents que demana Etiòpia per adoptar un nen és una carta de la motivació per l'adopció i tres cartes de recomanació escrita per amics (no familiars). Ahir vam convidar a sopar dues de les tres parelles que han fet aquestes cartes. La tercera parella just dimarts passat van tenir la segona filla i òbviament no els hi era possible venir... ;-)

Unes cartes que possiblement tindran un significat especial en un futur, quan el nostre fill vulgui conèixer més a fons una petita part de la seva història.

Mentre parlàvem al sopar, em van fer veure que aparentment pot semblar un paper més de tots els tràmits que hem d'anar fent. I pot ser que ho sigui, però els vaig explicar que pensem que en un futur aquestes cartes, com tota la documentació que anem recollint (burocràtica i no burocràtica), pot ser que tinguin molt valor per el nostre fill. Realment dependrà de les seves necessitats.

Sentim que ahir vam fer un passet més...

Cartes de recomanació

Ja fa dies que volia escriure i no trobava el moment...

Per reunir tota la documentació hem hagut de demanar 3 cartes de recomanació a amics comuns, no podia ser cap familiar. He notat que han sigut moments de sentiments quan hem escollit les persones i hem rebut les cartes.

Porto dies amb una idea al cap que no hi ha manera de deixar-la anar... És la importància que té i que poden significar aquests escrits per el nostre fill. Potser no, però potser serà informació que necessiti i si és així serà molt valuosa per el seu creixement personal.

Estem convençuts i molt contents dels resultats. També per la idea de posar el seu granet de sorra en el nostre projecte de família.

Canvi d'ECAI. Escurçant el temps d'espera...

Ahir va ser dur. Buff, quin dia!

Finalment hem decidit canviar d'ECAI, i serà Balbalika la que ens gestionarà tot el procés d'adopció. El motiu del canvi és perquè actualment al cap d'una setmana d'arribar un expedient a Balbalika es firma el contracte per començar amb tota la tramitació al país de l'adopció.

La nostra preocupació és perdre la posició de la llista que tenim a l'IPI si durant el trasllat del nostre expedient hi ha problemes amb Balbalika. Voldria dir que perdem l'"antiguitat" i vés a saber quant temps s'allargaria la firma del contracte.

Amb l'ECAI IPI, ja teníem dia de la firma. El 22 de juliol del 2010. Canviant a Balbalika, segurament d'aquí aproximadament un mes firmarem el contracte i a finals d'any tindrem tramitats tots els papers! Després només faltarà esperar menys de 2 anys. En resum, haurem guanyat entre 7 i 8 mesos!! Això sí són bones notícies! I voldrà dir que a finals del 2011 arribarem amb el nostre fill/a?! ;-)

Unes hores després de realitzar la sol·licitud de canvi d'ECAI al registre, vam recordar que en l'última sessió informativa ens van dir que Etiòpia demanen un mínim de 2 anys de matrimoni. Fins el 29/03/10 no farem els dos anys i tots els requisits que demana el País d'adopció s'han de complir des del primer moment. Fins avui no hem pogut verificar amb Balbalika que aquest és molt recent i que encara no ha sortit la llei que ho legalitzi. Ens ha comentat que ara ho comencen a tenir en compte al moment de l'assignació de l'infant i per tant nosaltres ja complirem amb la premissa.

De l'emoció que teníem per haver escurçat el temps d'espera a mitja tarda ens va apoderar un mal estar només de pensar que fins aquest matí no ho aclariríem. I que en el pitjor dels casos hauríem perdut tots els mesos guanyats i la posició a la llista de l'IPI. Després de parlar amb Balbalika ens hem tret un pes de sobre molt gran, i l'emoció ha tornat a sortir. Sort que tot ha acabat com esperàvem!

ETIÒPIA

El nostre fill/a vindrà d'Etiòpia!

Diuen, que en una adopció és el país que t'escull a tu. I és bastant realitat. Nosaltres vam escollir inicialment el Nepal, i quan vam decidir començar a moure els papers vam descobrir que no complíem els requisits del país, i per tant havíem de buscar un altre país amb el que ens sentíssim identificats.

Vam decidir Etiòpia per ser un país Africà, per com acullen els infants i per el seu caràcter alegre i sociable.

Ahir vam anar a una sessió Informativa de Balbalika. Vam sortir contents.

Primera trucada d'IPI

Ja tenim data per signar! Avui finalment hem pogut parlar amb IPI, feia dos dies que ens anàvem trucant i no havia manera de localitzar-nos.

Ens han informat que els ha arribat el nostre expedient per fer una adopció a Etiòpia, i que el 22 de juliol del 2010 tenim data per firmar el contracte amb ells! Això vol dir que dos mesos abans ens trucaran per iniciar tot el paperam... i a partir del 22 de juliol haurem de comptar 2 anys més per poder abraçar el nostre fill/a! Buff, un passet més fet...

Ara sembla que no podrem fer res fins el maig (dos mesos abans de la firma) i per tant toca esperaaaaaar... ja aguantarem? Segur que sí però, això voldrà dir que el nostres fill/a ens coneixerà amb quasi 3 anys més! Buff, això potser és el que ens costa més de pair... De totes maneres més ràpid no haguéssim pogut anar. I ja diuen que el més bo es fa esperar... ;-)

De totes maneres no ens quedarem de braços plegats. L'1 d'octubre tenim una sessió informativa de la ECAI Balbalika. Sembla mentida però fa uns mesos que hi anem al darrera, potser els hi sobra feina. Potser sí! Però el que és veritat és que ens ha costat molt d'aconseguir apuntar-nos a una sessió informativa. Pel teu compte no et pots presentar a les ECAIS perquè t'expliquin la seva manera de treballar i la situació del país. Encara que tinguis el certificat d'idoneïtat sota el braç! És una mica molest anar perseguint algú per temes tant importants per les famílies.

Abans també tenim una altra sessió informativa amb l'ECAI ASEFA, el 18 de setembre. Entre altres països, aquí tramiten adopcions a Rússia. I en vam fer una altra el passat 27 de juliol a AIPAME també per Rússia. Rússia, és un país on els tràmits son més ràpids, amb 1 any 1.5 anys pots tenir el teu fill/a. I per aquest motiu és tant temptador per nosaltres.

L'1 d'octubre sabrem més coses d'Etiòpia, i sabrem si serà necessari o no canviar d'ECAI...

Dolç i Salat a la vegada

Avui he viscut un moment dolç i salat a la vegada. Estàvem uns quants amics esmorzant un dissabte al matí en un bar molt acollidor, després de les vacances d'estiu. Uns tot just acabaven d'arribar, uns altres feia una setmana que havien començat a treballar i uns altres que començaven dilluns vinent. Bé, ha sigut un retrobament després de les vacances per veure'ns les cares i explicar-nos el que hem fet.

Dos d'ells m'han explicat que la germana d'un dels dos ahir van arribar de la Xina amb la seva filla! Ooooh, què emocionant, en moments així noto com tots els sentits se m'activen, paro atenció i sóc tot orelles. Ja feina molts mesos que estàvem al corrent i per fi s'ha fet realitat després de 4 anys i mig d'espera. Encara no saben gairebé res de la tornada, no volen precipitar-se i esperen a trucar-los perquè abans es situïn.

Ens han explicat que al arribar a Xina van estar tres dies voltant abans de tenir la seva filla en braços. Buff, dies com aquests el que menys et deu venir de gust és fer el turista però, és clar, és el procés que s'ha de seguir.

Mentre comentàvem l'experiència ha sortit un tema interessant que no he gosat replicar per no canviar el centre d'atenció. Amb to de broma s'ha fet creure com pot semblar que vagis a comprar un nen després de fer turisme. És curiós com canvia la visió quan estàs ficat en tot aquest procés i la sensibilitat que desenvolupes en detectar el significat de cada paraula.

Parlant en trets generals, entenc que la gent no pensa a priori en els comentaris que poden arribar a ser polèmics. Es parla sense pensar ni donar gaire importància del que s'està dient. En el cas d'avui no han pensat que el que costa diners és tot el protocol, la paperassa, el manteniment dels centres d'adopció, el sou de la gent que hi treballa,... tot el que comporta mantenir la infrastructura que es necessita per poder dur a terme qualsevol adopció. Què cap nen adoptable costa diners, ni aquí ni a cap altre país que formi part del conveni de la HAYA. Què el que realment és costós és tot l'esforç i l'espera que suposa passar per tot aquest procés actualment tant llarg.

Sé que aquesta és una de les moltes situacions ens les que ens anirem trobant. I què potser no avui però, segur que en mica en mica anirem trencant amb tabús i dites en la gent del nostre entorn directe. L'adopció és una nova experiència que personalment sento com molt emotiva i apassionant a la vegada! I així crec que ho viurà la gent que estimem.

Ja som idonis!

Avui ens ha arribat la carta certificada amb la resolució de la nostra idoneïtat. Aquest cop no ha sigut tant emocionant com el dia que ens van dir per telèfon que la nostra idoneïtat estava tramitada, va ser el 06/08/09 quan estàvem a Galícia passant uns dies de vacances.

06/08/09 - "Caminant per el passeig de Ribadeo vaig engegar el mòbil, en pocs minuts el Contestador em trucava, era un missatge de l'ICAA. Eren bones notícies! Una noia que s'adreçava a nosaltres com a família ens explicava que el nostre expedient havia passat per el Comitè de Resolució de la Generalitat i la nostra IDONEÏTAT ja era tramitada. El matí següent els vam trucar, el motiu de la trucada era que no podien enviar el nostre expedient a cap ECAI perquè no ho vam especificar a la sol·licitud. Per tant, havíem d'anar al registre per omplir un formulari indicant l'ECAI on volem que es tramiti tota l'adopció.
Uuuuuau! La notícia va ser molt ben rebuda! En l'última sessió de l'ICIF ens van dir que segurament no tindríem la idoneïtat fins al Setembre! Estàvem molt contents i esperàvem tornar aviat perquè el nostre expedient continués avançant amb tot el procés!! Això ja rutllava!!"

Finalment l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció ens han enviat un escrit amb la seva resolució a la sol·licitud d'adopció internacional que vam registrar el passat 08/01/09, juntament amb una còpia de l'Informe psicosocial que ha realitzat durant aquests mesos la ICIF.

Això vol dir que som aptes per fer una adopció internacional d'un nen/a!! Bé doncs, són MOLT BONES NOTÍCIES!!

Conte sobre la felicitat

Avui he trobat un conte Hindú sobre la felicitat. Aquest diu el següent...

Un gat gran veu com un gatet provava d'agafar-se la cua i li pregunta: "Perquè proves d'agafar-te la cua?"

I el gatet li diu: "Perquè he après que el millor és la felicitat i la meva cua és la felicitat"

El gat gran li respon: "Jo també sé que la meva cua és la felicitat, però he vist que quan la persegueixo se m'escapa i quan vaig fent el que haig de fer ella ve darrera meu, per on jo vaig"

Quina felicitat que sentim!!

Dijous passat vam tenir la quarta sessió amb la ICIF, aquesta vegada va ser amb la psicopedagoga i les seves primeres preguntes van ser: Perquè aquest país? Amb quines sorpreses creieu que us trobareu? Preguntes potents, no penseu? Va ser una bona entrada.

El final no ens l'esperàvem. Es veu que si ho veia clar aquell mateix dia ens donaven la resolució de la nostra idoneïtat. Doncs, sí, sí! Al final de l'entrevista la sorpresa va ser que ens digués que ja havien fet la nostra avaluació i el resultat és d'APTE per la ICIF! Quina satisfacció i alegria vam sentir en aquell moment! Va ser molt inesperat, sense donar-nos compte ja teníem la resolució de la idoneïtat que tant esperàvem!

Buf, la psicopedagoga va sortir un moment i el primer que ens va sortir va ser FELICITAR-NOS mútuament i un petó ràpid, molt emotiu! La cara ens va canviar per complert a tots dos.


Al sortir ho vam celebrar amb un bon sopar. Teníem dos grans motius: la idoneïtat per ser pares adoptius i l'aniversari d'en Miquel el dia següent. Sí, quin gran regal d'aniversari que ha sigut!


Sembla que tot està en marxa. Ara hem d'esperar l'informe de la Generalitat amb la seva resolució... Així doncs, si no surt cap imprevist el nostre expedient passarà per el comitè de la Generalitat el 12 de Setembre, seguit rebrem la carta amb l'informe i la resolució de la Idoneïtat. Aquest, també serà un gran dia.

4arta entrevista amb la ICIF

Demà tenim la nostra quarta entrevista amb la ICIF, aquesta vegada serà amb la psicopedagoga. A veure què ens preguntarà... Potser, com l'educarem? I penso, de la millor manera possible i sobretot seguint el nostre sentit comú, és clar.

Bé, per sort en Miquel està molt tranquil i això em dóna confiança, demà haurem de ser convincents i explicar-ho tot el més entenedor possible. Sort que no coincidim amb els nervis!

Inici del blog

La nostra primera entrada al blog...

Fa dies que tenim la necessitat de crear alguna cosa, crear una via d'escapament per totes aquestes coses que ens estan passat en relació de l'adopció. És una etapa laboriosa i molt lenta. Pensem que quan estan immers en aquest procés t'és difícil treure't el tema del cap. Per aquest motiu i després de veure altres blogs sobre aquest mateix tema ens hem animat a crear-ne un. I començar una petita documentació de tot aquest procés, que servirà al mateix temps de punt d'informació per la gent més propera a nosaltres. Així doncs, comencem el blog amb aquesta primera entrada!