"L'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix"

Avui, anant en bicicleta per Roda he vist una frase a la paret d'un col.legi, deia més o menys així:

"L'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix"

M'ha fet somriure, i m'ha fet pensar en l'adopció. He tingut una sensació d'emoció que segurament no hauria tingut si no estiguéssim en aquest procés. Ara, en recordar-ho, he cregut que podia ser un bon començament per fer la meva primera entrada al nostre bloc.

Haití - Desastre natural

El pitjor desastre natural anunciat per la ONU. Un terratrèmol de magnitud 7.0 en l'escala de Richter va sacsejar Haití el passat dimarts 12 d gener.

Se'm trenca el cor saber quantes famílies han quedat trencades, el miler de morts que poden haver sota la runa.... Son moments realment tristos, una tragèdia a gran escala.

La nostra Ecai que tramita també a Haití ha obert un compte corrent per col.laborar amb els centres d'acollida. Hi ha mil maneres d'ajudar a la gent d'Haití, nosaltres posarem el nostre granet de sorra a través de Balbalika.

Desig nº12

L'any 2009 vam acabar amb un nou desig!

El desig nº12 De la Laura i en Manel, que ens desitgen que els extrems del fil vermell s'uneixin molt aviat. I demanen que el seu fill i el nostre, ... i Etiòpia, no tardin a arribar a la Vall del Ges!

Tant la targeta com la roba son molt maques. Es nota que està fet amb dedicació. Ens ha agradat molt i ens ha fet molta il.lusió perquè és la primera que rebem procedent del nostre entorn d'amistats.

Realment la nostra amistat ha sigut fruit del bloc de la Laura, que seguim des de fa bastants mesos ;-)

Tenim una amistat comuna que ens va donar la direcció del bloc de la Laura. Passat un temps, ens va informar de la presentació d'un conte, "L'Eloi vol uns pares". Allà vam coincidir, però encara no ens coneixíem...

Ens feia molta il·lusió poder col·laborar en la seva "Manta dels 100 desitjos" i ens vam posar en contacte. Llavors ens vam conèixer la Laura i jo en persona. La trobada va ser molt agradable, vaig notar en ella aquella sensació de parlar el mateix idioma. Amb poques paraules ens enteníem a la perfecció. Va ser una trobada enriquidora.

Si tot va bé, els nostres fills es portaran poc temps. I el més interessant de tot, que seran amics. Com molt bé diu la Laura, així ho intentarem els pares ;-) I potser també els anirà bé tenir un altre referent de família com la nostra...

Moltes gràcies macos i esperem que ben aviat sigui el vostre GRAN DIA!

Desitjos del nº1 al nº11

Per aquest any que deixem enrera ja tenim 11 desitjos per La Manta!!


Desig Nº1 De la teva tia Guida i oncle Edgar, que ens envien la cançó de "Qualsevol nit pot sortir el sol" d'en Jaume Sisa. Molt apropiada i que si descobrim com fer-ho farem que soni al bloc...





Desig Nº2 De la teva besàvia Júlia que desitja poder-te veure ben aviat i explicar-te coses del teu besavi Guillem.







Desig Nº3 i 4 De la teva tia besàvia Montserrat que ja t'estima i en Pompeu (gos de la família).








Desig Nº5 De la teva àvia Anna que té moltes ganes d'abraçar-te i fer-te pessigolles!








Desig Nº6 Del teu avi-oncle Pere que t'ensenya una petita part dels que ja t'esperem...




Desig Nº7 Del teu oncle Juli que et diu que segur t'ensenyarem a orientar-te. Relacionat a les curses d'orientació, una activitat que agrada molt als teus pares.



Desig Nº8, 9 i 10 Del teu oncle LLuc que et dóna la benvinguda a la teva nova casa, que és Catalunya. De la teva tia Íngrid que frisa per estar amb tu, igual que el teu cosí Iu que també esta fent un llarg viatge per ser aquí. I d’en Keny (gos de la família) que el primer que farà és llepar-te bé la cara!




Desig Nº11 De la Dolors, que és de la família des de que la teva mare va néixer! Ens desitja bones festes i bon any 2010, i ens diu que amb la teva arribada acabaràs d'arrodonir la nostra felicitat.




Aquests retalls de roba amb els desitjos et remouen moltes coses... Gràcies i mil gràcies a tots!

"La Manta dels 100 Desitjos"

Aquesta entrada la dedicarem a presentar “La manta dels 100 desitjos”, perquè la gent que no n’hagi sentit a parlar mai, ho conegui i perquè hi pugui participar qui vulgui.

“La manta dels 100 desitjos” ve d’una tradició Xinesa i la cus la família que està esperant un fill. Amics i familiars regalen a la família un tros de roba juntament amb una targeta on escriuen un desig per el nen@ que ha d’arribar. L'objectiu és cosir una manta de patchwork que simbolitzarà TOTS els bons desitjos que esperen l'arribada de l'infant. I perquè es pugui identificar la roba amb el desig, s’hi enganxa un trocet de roba a la targeta. Més endavant el nen@ podrà llegir tots els desitjos que l'esperaven...

Ens agradaria molt que hi participessis. Si hi estàs interessat envia'ns un mail a gal.la.miquel@gmail.com i t'enviarem la nostra adreça.

Si estàs interessat/da, ens agradaria que:

• el retall de roba sigui de 25x25cm
• el desig vagi dirigit al nen@
• a la targeta hi enganxis un trocet de roba perquè puguem identificar el vostre racó de manta...

Moltes gràcies i esperem que t'animis!

Sant Esteve 2009

Aquest St. Esteve ha sigut molt especial i sobretot molt emotiu.

Fa temps, quan tot just començàvem a llegir blocs sobre l'adopció vam veure que tots feien la "Manta dels 100 desitjos". I què és això? Es tracta d'anar recollint un trocet de roba de tothom que hi vol participar, per elaborar al final una manta per l'infant que ha de venir... Juntament amb el retall de roba la gent t'hi ha d'adjuntar una targeta amb el desig escrit per el fill que s'espera. És maco, oi?

A nosaltres ens va agradar molt aquesta idea, perquè serà la manera d'estar ocupats durant aquest temps d'espera barrinant com la farem i, perquè podrem ensenyar al nostre fill@ la il·lusió i esperança que tenim tots perquè arribi ben aviat!

Continuant amb la història, aquesta iniciativa la vam explicar a la meva germana i la sorpresa ha sigut que per St Esteve d'aquest any tota la família va arribar amb un trocet de roba junt amb una targeta amb el desig per el nostre futur fill@! Buff! Com us podeu imaginar a la que portava unes línies que vaig entendre de què es tractava tot plegat... se'm va fer un nus a la gola i els ulls se'm van negar. Vam passar un moment de molta emoció però vam continuar amb cadascuna de les targetes que anaven dirigides a tu...

Com escrivia a l'inici d'aquesta entrada, han sigut uns moments molt especials i sobretot molt emotius... GRÀCIES GERMANETA! ;-)

bones festes

* Imatge de fons extreta d'Internet.