"L'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix"

Avui, anant en bicicleta per Roda he vist una frase a la paret d'un col.legi, deia més o menys així:

"L'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix"

M'ha fet somriure, i m'ha fet pensar en l'adopció. He tingut una sensació d'emoció que segurament no hauria tingut si no estiguéssim en aquest procés. Ara, en recordar-ho, he cregut que podia ser un bon començament per fer la meva primera entrada al nostre bloc.

Haití - Desastre natural

El pitjor desastre natural anunciat per la ONU. Un terratrèmol de magnitud 7.0 en l'escala de Richter va sacsejar Haití el passat dimarts 12 d gener.

Se'm trenca el cor saber quantes famílies han quedat trencades, el miler de morts que poden haver sota la runa.... Son moments realment tristos, una tragèdia a gran escala.

La nostra Ecai que tramita també a Haití ha obert un compte corrent per col.laborar amb els centres d'acollida. Hi ha mil maneres d'ajudar a la gent d'Haití, nosaltres posarem el nostre granet de sorra a través de Balbalika.

Desig nº12

L'any 2009 vam acabar amb un nou desig!

El desig nº12 De la Laura i en Manel, que ens desitgen que els extrems del fil vermell s'uneixin molt aviat. I demanen que el seu fill i el nostre, ... i Etiòpia, no tardin a arribar a la Vall del Ges!

Tant la targeta com la roba son molt maques. Es nota que està fet amb dedicació. Ens ha agradat molt i ens ha fet molta il.lusió perquè és la primera que rebem procedent del nostre entorn d'amistats.

Realment la nostra amistat ha sigut fruit del bloc de la Laura, que seguim des de fa bastants mesos ;-)

Tenim una amistat comuna que ens va donar la direcció del bloc de la Laura. Passat un temps, ens va informar de la presentació d'un conte, "L'Eloi vol uns pares". Allà vam coincidir, però encara no ens coneixíem...

Ens feia molta il·lusió poder col·laborar en la seva "Manta dels 100 desitjos" i ens vam posar en contacte. Llavors ens vam conèixer la Laura i jo en persona. La trobada va ser molt agradable, vaig notar en ella aquella sensació de parlar el mateix idioma. Amb poques paraules ens enteníem a la perfecció. Va ser una trobada enriquidora.

Si tot va bé, els nostres fills es portaran poc temps. I el més interessant de tot, que seran amics. Com molt bé diu la Laura, així ho intentarem els pares ;-) I potser també els anirà bé tenir un altre referent de família com la nostra...

Moltes gràcies macos i esperem que ben aviat sigui el vostre GRAN DIA!