La desitjada firma

Per fi, ha arribat el dia de la desitjada firma! La firma que ens indica que d'aquí dos anys podrem conèixer el nostre fill/a. Així doncs, podem dir que avui comença el nostre embaràs!! Buff, que bé que sona... quina il.lusió! Per fi podem dir que estem embarassats! ;-)

Avui hem anat a Balbalika per firmar el contracte i iniciar així tot el paperam de l'adopció a Etiòpia. Un any i 4 mesos des de la primera Sessió Informativa de l'ICAA, es diu ràpid, eh!

Per escurçar l'espera, durant el temps de trasllat del nostre expedient d'una ECAI a una altra, hem recollit tota la documentació necessària per tramitar l'adopció. Al final haurem de modificar alguna coseta que requerirà uns dies, però res comparat amb el temps que hem guanyat. Estem contents perquè al final sembla que les coses van sortint com esperàvem.

Castanyada 2009

Ahir vam fer un pas important.

Uns dels documents que demana Etiòpia per adoptar un nen és una carta de la motivació per l'adopció i tres cartes de recomanació escrita per amics (no familiars). Ahir vam convidar a sopar dues de les tres parelles que han fet aquestes cartes. La tercera parella just dimarts passat van tenir la segona filla i òbviament no els hi era possible venir... ;-)

Unes cartes que possiblement tindran un significat especial en un futur, quan el nostre fill vulgui conèixer més a fons una petita part de la seva història.

Mentre parlàvem al sopar, em van fer veure que aparentment pot semblar un paper més de tots els tràmits que hem d'anar fent. I pot ser que ho sigui, però els vaig explicar que pensem que en un futur aquestes cartes, com tota la documentació que anem recollint (burocràtica i no burocràtica), pot ser que tinguin molt valor per el nostre fill. Realment dependrà de les seves necessitats.

Sentim que ahir vam fer un passet més...

Cartes de recomanació

Ja fa dies que volia escriure i no trobava el moment...

Per reunir tota la documentació hem hagut de demanar 3 cartes de recomanació a amics comuns, no podia ser cap familiar. He notat que han sigut moments de sentiments quan hem escollit les persones i hem rebut les cartes.

Porto dies amb una idea al cap que no hi ha manera de deixar-la anar... És la importància que té i que poden significar aquests escrits per el nostre fill. Potser no, però potser serà informació que necessiti i si és així serà molt valuosa per el seu creixement personal.

Estem convençuts i molt contents dels resultats. També per la idea de posar el seu granet de sorra en el nostre projecte de família.

Canvi d'ECAI. Escurçant el temps d'espera...

Ahir va ser dur. Buff, quin dia!

Finalment hem decidit canviar d'ECAI, i serà Balbalika la que ens gestionarà tot el procés d'adopció. El motiu del canvi és perquè actualment al cap d'una setmana d'arribar un expedient a Balbalika es firma el contracte per començar amb tota la tramitació al país de l'adopció.

La nostra preocupació és perdre la posició de la llista que tenim a l'IPI si durant el trasllat del nostre expedient hi ha problemes amb Balbalika. Voldria dir que perdem l'"antiguitat" i vés a saber quant temps s'allargaria la firma del contracte.

Amb l'ECAI IPI, ja teníem dia de la firma. El 22 de juliol del 2010. Canviant a Balbalika, segurament d'aquí aproximadament un mes firmarem el contracte i a finals d'any tindrem tramitats tots els papers! Després només faltarà esperar menys de 2 anys. En resum, haurem guanyat entre 7 i 8 mesos!! Això sí són bones notícies! I voldrà dir que a finals del 2011 arribarem amb el nostre fill/a?! ;-)

Unes hores després de realitzar la sol·licitud de canvi d'ECAI al registre, vam recordar que en l'última sessió informativa ens van dir que Etiòpia demanen un mínim de 2 anys de matrimoni. Fins el 29/03/10 no farem els dos anys i tots els requisits que demana el País d'adopció s'han de complir des del primer moment. Fins avui no hem pogut verificar amb Balbalika que aquest és molt recent i que encara no ha sortit la llei que ho legalitzi. Ens ha comentat que ara ho comencen a tenir en compte al moment de l'assignació de l'infant i per tant nosaltres ja complirem amb la premissa.

De l'emoció que teníem per haver escurçat el temps d'espera a mitja tarda ens va apoderar un mal estar només de pensar que fins aquest matí no ho aclariríem. I que en el pitjor dels casos hauríem perdut tots els mesos guanyats i la posició a la llista de l'IPI. Després de parlar amb Balbalika ens hem tret un pes de sobre molt gran, i l'emoció ha tornat a sortir. Sort que tot ha acabat com esperàvem!

ETIÒPIA

El nostre fill/a vindrà d'Etiòpia!

Diuen, que en una adopció és el país que t'escull a tu. I és bastant realitat. Nosaltres vam escollir inicialment el Nepal, i quan vam decidir començar a moure els papers vam descobrir que no complíem els requisits del país, i per tant havíem de buscar un altre país amb el que ens sentíssim identificats.

Vam decidir Etiòpia per ser un país Africà, per com acullen els infants i per el seu caràcter alegre i sociable.

Ahir vam anar a una sessió Informativa de Balbalika. Vam sortir contents.

Primera trucada d'IPI

Ja tenim data per signar! Avui finalment hem pogut parlar amb IPI, feia dos dies que ens anàvem trucant i no havia manera de localitzar-nos.

Ens han informat que els ha arribat el nostre expedient per fer una adopció a Etiòpia, i que el 22 de juliol del 2010 tenim data per firmar el contracte amb ells! Això vol dir que dos mesos abans ens trucaran per iniciar tot el paperam... i a partir del 22 de juliol haurem de comptar 2 anys més per poder abraçar el nostre fill/a! Buff, un passet més fet...

Ara sembla que no podrem fer res fins el maig (dos mesos abans de la firma) i per tant toca esperaaaaaar... ja aguantarem? Segur que sí però, això voldrà dir que el nostres fill/a ens coneixerà amb quasi 3 anys més! Buff, això potser és el que ens costa més de pair... De totes maneres més ràpid no haguéssim pogut anar. I ja diuen que el més bo es fa esperar... ;-)

De totes maneres no ens quedarem de braços plegats. L'1 d'octubre tenim una sessió informativa de la ECAI Balbalika. Sembla mentida però fa uns mesos que hi anem al darrera, potser els hi sobra feina. Potser sí! Però el que és veritat és que ens ha costat molt d'aconseguir apuntar-nos a una sessió informativa. Pel teu compte no et pots presentar a les ECAIS perquè t'expliquin la seva manera de treballar i la situació del país. Encara que tinguis el certificat d'idoneïtat sota el braç! És una mica molest anar perseguint algú per temes tant importants per les famílies.

Abans també tenim una altra sessió informativa amb l'ECAI ASEFA, el 18 de setembre. Entre altres països, aquí tramiten adopcions a Rússia. I en vam fer una altra el passat 27 de juliol a AIPAME també per Rússia. Rússia, és un país on els tràmits son més ràpids, amb 1 any 1.5 anys pots tenir el teu fill/a. I per aquest motiu és tant temptador per nosaltres.

L'1 d'octubre sabrem més coses d'Etiòpia, i sabrem si serà necessari o no canviar d'ECAI...

Dolç i Salat a la vegada

Avui he viscut un moment dolç i salat a la vegada. Estàvem uns quants amics esmorzant un dissabte al matí en un bar molt acollidor, després de les vacances d'estiu. Uns tot just acabaven d'arribar, uns altres feia una setmana que havien començat a treballar i uns altres que començaven dilluns vinent. Bé, ha sigut un retrobament després de les vacances per veure'ns les cares i explicar-nos el que hem fet.

Dos d'ells m'han explicat que la germana d'un dels dos ahir van arribar de la Xina amb la seva filla! Ooooh, què emocionant, en moments així noto com tots els sentits se m'activen, paro atenció i sóc tot orelles. Ja feina molts mesos que estàvem al corrent i per fi s'ha fet realitat després de 4 anys i mig d'espera. Encara no saben gairebé res de la tornada, no volen precipitar-se i esperen a trucar-los perquè abans es situïn.

Ens han explicat que al arribar a Xina van estar tres dies voltant abans de tenir la seva filla en braços. Buff, dies com aquests el que menys et deu venir de gust és fer el turista però, és clar, és el procés que s'ha de seguir.

Mentre comentàvem l'experiència ha sortit un tema interessant que no he gosat replicar per no canviar el centre d'atenció. Amb to de broma s'ha fet creure com pot semblar que vagis a comprar un nen després de fer turisme. És curiós com canvia la visió quan estàs ficat en tot aquest procés i la sensibilitat que desenvolupes en detectar el significat de cada paraula.

Parlant en trets generals, entenc que la gent no pensa a priori en els comentaris que poden arribar a ser polèmics. Es parla sense pensar ni donar gaire importància del que s'està dient. En el cas d'avui no han pensat que el que costa diners és tot el protocol, la paperassa, el manteniment dels centres d'adopció, el sou de la gent que hi treballa,... tot el que comporta mantenir la infrastructura que es necessita per poder dur a terme qualsevol adopció. Què cap nen adoptable costa diners, ni aquí ni a cap altre país que formi part del conveni de la HAYA. Què el que realment és costós és tot l'esforç i l'espera que suposa passar per tot aquest procés actualment tant llarg.

Sé que aquesta és una de les moltes situacions ens les que ens anirem trobant. I què potser no avui però, segur que en mica en mica anirem trencant amb tabús i dites en la gent del nostre entorn directe. L'adopció és una nova experiència que personalment sento com molt emotiva i apassionant a la vegada! I així crec que ho viurà la gent que estimem.