22 d’agost 2009

Dolç i Salat a la vegada

Avui he viscut un moment dolç i salat a la vegada. Estàvem uns quants amics esmorzant un dissabte al matí en un bar molt acollidor, després de les vacances d'estiu. Uns tot just acabaven d'arribar, uns altres feia una setmana que havien començat a treballar i uns altres que començaven dilluns vinent. Bé, ha sigut un retrobament després de les vacances per veure'ns les cares i explicar-nos el que hem fet.

Dos d'ells m'han explicat que la germana d'un dels dos ahir van arribar de la Xina amb la seva filla! Ooooh, què emocionant, en moments així noto com tots els sentits se m'activen, paro atenció i sóc tot orelles. Ja feina molts mesos que estàvem al corrent i per fi s'ha fet realitat després de 4 anys i mig d'espera. Encara no saben gairebé res de la tornada, no volen precipitar-se i esperen a trucar-los perquè abans es situïn.

Ens han explicat que al arribar a Xina van estar tres dies voltant abans de tenir la seva filla en braços. Buff, dies com aquests el que menys et deu venir de gust és fer el turista però, és clar, és el procés que s'ha de seguir.

Mentre comentàvem l'experiència ha sortit un tema interessant que no he gosat replicar per no canviar el centre d'atenció. Amb to de broma s'ha fet creure com pot semblar que vagis a comprar un nen després de fer turisme. És curiós com canvia la visió quan estàs ficat en tot aquest procés i la sensibilitat que desenvolupes en detectar el significat de cada paraula.

Parlant en trets generals, entenc que la gent no pensa a priori en els comentaris que poden arribar a ser polèmics. Es parla sense pensar ni donar gaire importància del que s'està dient. En el cas d'avui no han pensat que el que costa diners és tot el protocol, la paperassa, el manteniment dels centres d'adopció, el sou de la gent que hi treballa,... tot el que comporta mantenir la infrastructura que es necessita per poder dur a terme qualsevol adopció. Què cap nen adoptable costa diners, ni aquí ni a cap altre país que formi part del conveni de la HAYA. Què el que realment és costós és tot l'esforç i l'espera que suposa passar per tot aquest procés actualment tant llarg.

Sé que aquesta és una de les moltes situacions ens les que ens anirem trobant. I què potser no avui però, segur que en mica en mica anirem trencant amb tabús i dites en la gent del nostre entorn directe. L'adopció és una nova experiència que personalment sento com molt emotiva i apassionant a la vegada! I així crec que ho viurà la gent que estimem.

12 d’agost 2009

Ja som idonis!

Avui ens ha arribat la carta certificada amb la resolució de la nostra idoneïtat. Aquest cop no ha sigut tant emocionant com el dia que ens van dir per telèfon que la nostra idoneïtat estava tramitada, va ser el 06/08/09 quan estàvem a Galícia passant uns dies de vacances.

06/08/09 - "Caminant per el passeig de Ribadeo vaig engegar el mòbil, en pocs minuts el Contestador em trucava, era un missatge de l'ICAA. Eren bones notícies! Una noia que s'adreçava a nosaltres com a família ens explicava que el nostre expedient havia passat per el Comitè de Resolució de la Generalitat i la nostra IDONEÏTAT ja era tramitada. El matí següent els vam trucar, el motiu de la trucada era que no podien enviar el nostre expedient a cap ECAI perquè no ho vam especificar a la sol·licitud. Per tant, havíem d'anar al registre per omplir un formulari indicant l'ECAI on volem que es tramiti tota l'adopció.
Uuuuuau! La notícia va ser molt ben rebuda! En l'última sessió de l'ICIF ens van dir que segurament no tindríem la idoneïtat fins al Setembre! Estàvem molt contents i esperàvem tornar aviat perquè el nostre expedient continués avançant amb tot el procés!! Això ja rutllava!!"


Finalment l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció ens han enviat un escrit amb la seva resolució a la sol·licitud d'adopció internacional que vam registrar el passat 08/01/09, juntament amb una còpia de l'Informe psicosocial que ha realitzat durant aquests mesos la ICIF.

Això vol dir que som aptes per fer una adopció internacional d'un nen/a!! Bé doncs, són MOLT BONES NOTÍCIES!!

19 de juliol 2009

Conte sobre la felicitat


Avui he trobat un conte Hindú sobre la felicitat. Aquest diu el següent...

Un gat gran veu com un gatet provava d'agafar-se la cua i li pregunta: "Perquè proves d'agafar-te la cua?"

I el gatet li diu: "Perquè he après que el millor és la felicitat i la meva cua és la felicitat"

El gat gran li respon: "Jo també sé que la meva cua és la felicitat, però he vist que quan la persegueixo se m'escapa i quan vaig fent el que haig de fer ella ve darrera meu, per on jo vaig"

12 de juliol 2009

Quina felicitat que sentim!!

Dijous passat vam tenir la quarta sessió amb la ICIF, aquesta vegada va ser amb la psicopedagoga i les seves primeres preguntes van ser: Perquè aquest país? Amb quines sorpreses creieu que us trobareu? Preguntes potents, no penseu? Va ser una bona entrada.

El final no ens l'esperàvem. Es veu que si ho veia clar aquell mateix dia ens donaven la resolució de la nostra idoneïtat. Doncs, sí, sí! Al final de l'entrevista la sorpresa va ser que ens digués que ja havien fet la nostra avaluació i el resultat és d'APTE per la ICIF! Quina satisfacció i alegria vam sentir en aquell moment! Va ser molt inesperat, sense donar-nos compte ja teníem la resolució de la idoneïtat que tant esperàvem!

Buf, la psicopedagoga va sortir un moment i el primer que ens va sortir va ser FELICITAR-NOS mútuament i un petó ràpid, molt emotiu! La cara ens va canviar per complert a tots dos.


Al sortir ho vam celebrar amb un bon sopar. Teníem dos grans motius: la idoneïtat per ser pares adoptius i l'aniversari d'en Miquel el dia següent. Sí, quin gran regal d'aniversari que ha sigut!


Sembla que tot està en marxa. Ara hem d'esperar l'informe de la Generalitat amb la seva resolució... Així doncs, si no surt cap imprevist el nostre expedient passarà per el comitè de la Generalitat el 12 de Setembre, seguit rebrem la carta amb l'informe i la resolució de la Idoneïtat. Aquest, també serà un gran dia.

08 de juliol 2009

4arta entrevista amb la ICIF

Demà tenim la nostra quarta entrevista amb la ICIF, aquesta vegada serà amb la psicopedagoga. A veure què ens preguntarà... Potser, com l'educarem? I penso, de la millor manera possible i sobretot seguint el nostre sentit comú, és clar.

Bé, per sort en Miquel està molt tranquil i això em dóna confiança, demà haurem de ser convincents i explicar-ho tot el més entenedor possible. Sort que no coincidim amb els nervis!

04 de juliol 2009

Inici del blog

La nostra primera entrada al blog...

Fa dies que tenim la necessitat de crear alguna cosa, crear una via d'escapament per totes aquestes coses que ens estan passat en relació de l'adopció. És una etapa laboriosa i molt lenta. Pensem que quan estan immers en aquest procés t'és difícil treure't el tema del cap. Per aquest motiu i després de veure altres blogs sobre aquest mateix tema ens hem animat a crear-ne un. I començar una petita documentació de tot aquest procés, que servirà al mateix temps de punt d'informació per la gent més propera a nosaltres. Així doncs, comencem el blog amb aquesta primera entrada!